Happening#7 163x130cm 2010

Happening#7. Acrílic sobre tela. 163x130cm, 2010

ENGLISH / CATALÀ / ESPAÑOL / FRANÇAIS

Swiss theologian Hans Urs von Balthasar titled his monumental trilogy Glory, Theodramatic, Theological. It is worth mentioning that the original title of the first part, in German, is Herrlichkeit. The term, hard to translate, extends the term “Herr” (lord) to the adjective “herrlich”, relative to the domain or property, and again to a noun that names a quality: that which belongs to the lord, but also That which is particular to an area, in this case an unreachable realm.

The Happening series reaches out for the unreachable, which does not mean that it flirts with metaphysics: these immersive works, characterized by an extreme density that exudes optimism and jubilation, stick to the world of the observable. However, contrary to the optical illusions so treasured by the baroque gaze, putting to test the interpretive skills of the spectator like any ingenuous riddle, here there is no enigma to solve. We find instead a complete cosmovision that remembers the duty to observe and the nobility of not knowing: each Happening sets up a mysteric dimension thanks to a style of abundance and a pictorial rhetoric of celebration. Such is the nature of the event, one of the phenomena in which, according to Jean-Luc Marion, concept is overcome by intuition. Waiting is the only propitious action before a Happening.

How do such broad, almost encyclopedic universes coincide in one work, conveying that inaugural, genetical energy, weighed down with expectations and possibilities? We notice the repetition of forms, the spatial hiatuses, the concentrated palettes. Any irrelevance or gratuitous serialization is convincingly dismissed. We find partial symmetries that preserve immense spaces for surprise, and perspective elements that break in multidimensional regions. That is to say: we are faced with a statement of paradoxes that are not quite so, just as the mystical tradition has been teaching us. It is time we move away from the Aristotelian logic, where the false can not be true, and vice versa.

Should we translate this mysteric aspect to a topographical magnitude, i.e. in physical space, we would say each work unveils a new continent. Nevertheless, a temporal analogy will probably be a better fit for this series stripped of all temptation of literality. Happening bears witness to a series of backward glances into a primordial past where everything was bare open. When looking forward to return, they can no longer stop in contemporaneity: the very abandonment of the present allows these Happenings to fly over time –inexplicably– and rushes them to an uncontrolled future.

[CATALÀ]

El teòleg suís Hans Urs von Balthasar va intitular la seva trilogia monumental Gloria, Teodramàtica, Teològica. Val la pena esmentar que el títol original de la primera part, en alemany, és Herrlichkeit. El terme, de difícil traducció, amplia el terme “Herr” (senyor) cap a l’adjectiu “herrlich”, relatiu al domini o la propietat, i de nou cap a un substantiu que anomena una qualitat: allò propi del senyor, però també allò que és particular d’un àmbit, en aquest cas un àmbit inabastable.

La sèrie Happening és de l’ordre d’allò inabastable, i això no vol dir que sigui de l’àmbit de la metafísica. Més aviat aquestes obres immersives, d’una densitat extrema que respira un immens optimisme, es cenyeixen al món d’allò observable. Tanmateix, contràriament a les il·lusions òptiques tan al gust barroc, que posaven a prova les habilitats interpretatives de l’espectador i que per tant eren de l’ordre de l’endevinalla, aquí no hi ha cap enigma a resoldre sinó una cosmovisió completíssima que recorda el deure d’observar i la noblesa de desconèixer: Happening instaura la dimensió del misteri i ho fa des d’un estil d’abundància i amb una qualitat expressiva de goig i celebració. Tal és la naturalesa de l’esdeveniment, un dels fenòmens on, per a Jean-Luc Marion, el concepte es veu superat per la intuïció. I efectivament, davant de Happening, l´espera és l´única acció propicia.

Com és possible fer coincidir en una mateixa obra universos tan amplis, gairebé enciclopèdics i en conseqüència finals, i alhora transmetre una energia inaugural, genesíaca, gràvida d’expectatives i possibilitats? Trobem repeticions de formes, intervals espacials i grups cromàtics a l’interior de les obres però es defuig de forma convincent qualsevol irrellevància o serialitat gratuïta; trobem simetries parcials que preserven espais immensos de sorpresa; i elements de perspectiva que es trenquen en regions multidimensionals. És a dir: ens trobem davant d’una declaració de paradoxes que, tal com en la tradició mística, ho són només circumstancialment, si les considerem amb els ulls de la lògica aristotèlica, on allò fals no pot ser veritat, i viceversa.

Si haguéssim de traduir aquest ordre de misteri a una grandària en l’espai físic, potser diríem que cada obra ens presenta un nou continent. Però probablement la millor analogia per a aquesta sèrie despullada de qualsevol temptació de literalitat la trobarem en la temporalitat. Happening dona testimoni d’un seguit de mirades cap enrere, un enrere primordial on tot era obert, i en el moviment de tornada no s’atura en la contemporaneïtat –perquè el gest mateix de l’abandó dota la pintura de Alex Pallí d’una volada inexplicable– sinó que es precipita en(cap) un futur incontrolat.

[ESPAÑOL]

El teólogo suizo Hans Urs von Balthasar intituló su monumental trilogía Gloria, Teodramática, Teológica. Vale la pena referir que el título original de la primera parte, en alemán, es Herrlichkeit. El término, de difícil traducción, amplía el término “Herr” (señor) hacia el adjetivo “herrlich”, relativo al dominio o la propiedad, y de nuevo hacia un sustantivo que nombra una cualidad: aquello que es propio del señor, pero además aquello que es particular de un ámbito, en este caso un ámbito inabarcable.

La serie Happening es del orden de aquello inabarcable, y esto no quiere decir que sea del ámbito de la metafísica. Más bien estas obras inmersivas, caracterizadas por una densidad extrema que respira un inmenso optimismo, se ciñen al mundo de lo observable. Sin embargo, contrariamente a las ilusiones ópticas tan al gusto barroco, que ponían a prueba las habilidades interpretativas del espectador como cualquier acertijo, aquí no hay ningún enigma que resolver sino una cosmovisión completísima que recuerda el deber de observar y la nobleza de desconocer: Happening instaura la dimensión del misterio y lo hace estilísticamente desde la abundancia y con una cualidad expresiva de júbilo y celebración. Tal es la naturaleza del evento, uno de los fenómenos en los que, según Jean-Luc Marion, el concepto se ve superado por la intuición. Efectivamente, ante un Happening, esperar es la única acción propicia.

¿De qué modo es posible hacer coincidir en una misma obra universos tan amplios, casi enciclopédicos y por consiguiente conclusivos, transmitiendo a la vez una energía inaugural, genesíaca, grávida de expectativas y posibilidades? Nos percatamos de la repetición de formas, intervalos espaciales y grupos cromáticos en el interior de las obras pero se rehúye de forma convincente cualquier irrelevancia o serialización gratuita; hallamos simetrías parciales que preservan espacios inmensos de sorpresa; y elementos de perspectiva que se rompen en regiones multidimensionales. Es decir: nos encontramos ante una declaración de paradojas que, así como en la tradición mística, lo son tan solo circunstancialmente, si las consideramos bajo la lógica aristotélica, donde lo falso no puede ser verdad, y viceversa.

Si tuviéramos que traducir este orden de misterio a una magnitud en el espacio físico, diríamos quizás que cada obra nos presenta un nuevo continente. Pero probablemente la mejor analogía para esta serie despojada de toda tentación de literalidad la encontraremos en la temporalidad. Happening da testimonio de una serie de miradas hacia atrás, un atrás primordial donde todo estaba en abierto, y en su movimiento de regreso no se detiene en la contemporaneidad –porque el gesto mismo del abandono dota la pintura de Alex Pallí de un alto vuelo inexplicable– sino que se precipita hacia un futuro incontrolado.

[FRANÇAIS]

Le théologien suisse Hans Urs von Balthasar a intitulé sa trilogie monumentale Gloire, Théodramatique, Théologique. Il faut remarquer que le titre originel allemand de la première partie, Herrlichkeit, est obtenu à partir du nom « Herr » (seigneur) que contient l’adjectif « herrlich », relatif au domaine ou la propriété, contenu à son tour dans le substantif qui nomme celui appartenant au seigneur ou qui est le propre d’un domaine, notamment d’un domaine insaisissable.

La série Happening relève de l’insaisissable. Ceci ne veut pas dire qu’elle appartienne au domaine de la métaphysique. Ces œuvres immersives, d’une densité extrême, qui exhalent un optimisme inclassable, se bornent au monde des choses que l’on peut observer. Et pourtant, contrairement aux illusions optiques qui faisaient les délices de l’observateur baroque en mettant à l’épreuve ses habilités herméneutiques, et qui relevaient donc du domaine de la devinette, ici il n’y a pas d’énigme à résoudre mais une cosmovision complète qui rappelle le devoir de bien regarder et la noblesse de méconnaitre : Happening instaure la dimension du mystère à travers un style d’abondance à l’expression joyeuse qui semble inviter à la célébration. Tel est la nature de l’événement, l’un des phénomènes dont Jean-Luc Marion considère que le concept est excédé par l’intuition. Effectivement, devant Happening, attendre est la seule action qui soit propice.

Comment faire coïncider dans la même œuvre des univers d’une telle étendue, presque encyclopédiques et donc « finals », et transmettre une énergie inaugurale, génésiaque, ouverte au devenir ? L’on trouve des formes reprises, des intervalles spatiaux et des groupes chromatiques à l’intérieur des œuvres, et pourtant le déni de l’insignifiance et de la sérialité gratuite est systématique ; l’on trouve des symétries partielles qui préservent des espaces immenses de surprise, ainsi que des éléments de perspective qui explosent en créant des zones multidimensionnelles. L’on est en présence d’une écriture par la voie des paradoxes qui, comme celles que l’on trouve chez la tradition mystique, ne le sont que par la circonstance d’une logique aristotélique où le vrai et le faux ne se retrouvent jamais.

S’il fallait traduire cet ordre mystérieux dans une réalité spatiale, l’on dirait peut-être que chaque Happening est un continent. Mais l’on ne saurait probablement trouver de meilleure analogie pour cette série dénuée de toute facilité interprétative que dans la temporalité. Happening fait témoignage d’une histoire de regards vers le passé, un passé primordial où tout était ouvert ; en retournant, ces regards ne s’arrêtent pas dans le présent car le geste même de l’abandon octroie à la peinture de Pallí la dynamique ineffable du vol : elle se précipite dans un futur hors contrôle.

 

Francesc Oui, PhD.