ENGLISH / CATALÀ / ESPAÑOL / FRANÇAIS

At first sight, and judging from the title, the Big Data series refers to a world in which experience turns into information and qualities become quantifiable. However, this operation of quantification and computerization is misleading. The simultaneity of a first look at the picture splits in the perception of two distinct phases, the pixel and the spot, which stand for very different paradigms of observation. In turn, this perception conceals the failure of such a differentiation. Truth is, the gaze that perceives the picture as a unit is the same that dissects reality between nature and artifact, or divides time between a digital age and a world that would have preceded it.

That this very division is both natural and artificial is something Big Data makes clear enough. The chromatic research and experimentation inspires improvisation as much as it determines calculated execution, while the coexistence of stains and pixels proves no more than a superficial duality. Pixelization does not come after the generation of stains really; each stain contains already atomic, qualitative information about the whole. Pixelization does not represent a duality but rather a duplication in space. Likewise, recognizing continuity on time and on the ways we observe and transform reality seems more accurate a vision than splitting time in ages and periods.

Information can generate enlightenment in an almost mystical sense, that is, the bifurcation of perceptual channels through which an intellectual vision is amplified by a spiritual vision. However, the conciliation of opposites shows no sign of pretension or secretism. In the work of Alex Pallí and most evidently in the Big Data series, it happens outside the figurative necessity and the hermetic referents that characterize Symbolism. This is possible thanks to a wisely constructed new universe that is full of freshness and possibilities of recognition and revelation.

The French term for digital is “numérique”, and Big Data’s digital feel is numerical indeed: it follows algorithms that are not exclusively mathematical but formally algebraic. This is not a question of value judgment: Big Data belongs to a postmoral world.

[CATALÀ]

Aparentment, i reforçada pel nom que l’agrega, la sèrie Big Data fa referència al món en el qual l’experiència es converteix en informació i les qualitats esdevenen quantificables. Aquesta operació de quantificació i informatització és, però, enganyosa. La simultaneïtat d’una mirada de conjunt sobre el quadre es declina en la percepció de dues fases distintes, del píxel i de la taca, que remuntarien a dos paradigmes d’observació molt diferenciats, i aquesta percepció oculta, pel seu torn, el fracàs d’aquesta diferenciació. En realitat, la mateixa mirada que copsa el quadre com una unitat és la que divideix i segmenta la realitat en naturalesa i artefacte, i que parteix el temps entre l’era digital i el món d’abans.

Que aquesta divisió és, ella mateixa, artificial i natural alhora és quelcom que Big Data deixa en evidència, començant pel mètode de la recerca i experimentació cromàtica, que tant informa la improvisació com inspira l’execució calculada, i acabant en la dualitat aparent o fenomènica de les taques i dels píxels. La pixelització no és una operació veritablement posterior a la generació de taques en la mesura en què cada taca conté, atòmicament, informació qualitativa sobre el conjunt. La pixelització no representa, doncs, una dualitat sinó més aviat una duplicació en l’espai. De la mateixa manera, reconèixer una continuïtat temporal i de paradigmes d’observació i transformació de la realitat és un encert per oposició a la visió fragmentària de les edats i dels períodes.

La informació pot generar il·luminació en un sentit gairebé místic, és a dir, la bifurcació dels canals perceptius mitjançant la qual la visió intel·lectiva es veu ampliada per una visió espiritual. Tanmateix, la conciliació de contraris arriba sense pretensions ni secretismes. En l’obra d’Alex Pallí i de forma molt evident en la sèrie Big Data, ella succeeix fora de la necessitat figurativa i dels referents hermètics que caracteritzen les corrents simbolistes. Això és possible gràcies a la construcció eficient d’un univers nou, ple de frescor i possibilitats de reconeixement i revelació. Recordem que el terme francès per a allò digital és “numérique”, i efectivament Big Data només es pot considerar una sèrie digital en el sentit en què és numèrica, que segueix algoritmes que no són exclusivament de l’ordre de la matematització sinó també de l’ordre algebraic. No es tracta aquí del judici de valor. Big Data pertany a un món postmoral.

[ESPAÑOL]

Aparentemente, y reforzada por el nombre que la reúne, la serie Big Data hace referencia al mundo en el que la experiencia se convierte en información y las cualidades se vuelven cuantificables. Esta operación de cuantificación e informatización es, empero, engañosa. La simultaneidad de una mirada de conjunto sobre el cuadro se declina en la percepción de dos fases distintas, del píxel y de la mancha, que remontarían a dos paradigmas de observación muy diferenciados, y esta percepción oculta, a su vez, el fracaso de esta diferenciación. En realidad, la mirada que apercibe el cuadro como una unidad es la misma que divide y segmenta la realidad entre naturaleza y artefacto, o que divide el tiempo entre la era digital y el mundo anterior.

Que esta división es, ella misma, artificial y natural a la vez es algo que Big Data deja en evidencia, empezando por el método de investigación y experimentación cromática, que tanto informa la improvisación como inspira la ejecución calculada, y acabando con la dualidad aparente o fenoménica de las manchas y de los píxeles. La pixelización no es una operación realmente posterior a la generación de manchas en la medida en que cada mancha contiene, atómicamente, información cualitativa sobre el conjunto. La pixelización no representa, pues, una dualidad sino más bien una duplicación en el espacio. De la misma manera, reconocer una continuidad temporal y de paradigmas de observación y transformación de la realidad es un acierto por oposición a la visión fragmentaria de las edades y de los períodos.

La información puede generar iluminación en un sentido casi místico, es decir, la bifurcación de los canales perceptivos mediante la cual la visión intelectiva se ve ampliada por una visión espiritual. Sin embargo, la conciliación de opuestos adviene sin pretensiones ni secretismos. En la obra de Alex Pallí y de forma muy evidente en la serie Big Data, ella sucede fuera de la necesidad figurativa y de los referentes herméticos que caracterizan las corrientes simbolistas. Eso es posible gracias a la construcción eficiente de un universo nuevo, lleno de frescura y posibilidades de reconocimiento y revelación. Recordemos que el término francés para lo digital es “numérique”, y efectivamente Big Data solo se puede considerar una serie digital en el sentido en que es numérica, sigue algoritmos que no son exclusivamente del orden de la matematización sino también de orden algebraico. No se trata aquí del juicio de valor. Big Data pertenece a un mundo posmoral.

[FRANÇAIS]

En apparence, et soutenue par le nom qui l’agglutine, la série Big Data concerne le monde où l’expérience se convertit en information et les qualités deviennent quantifiables. Cette opération de quantification et informatisation est quand même trompeuse. La simultanéité d’un regard d’ensemble vers le tableau se décline dans la perception de deux phases distinctes, celle du pixel et celle de la tache, qui remettraient à deux paradigmes très différentiés d’observation, et cette perception occulte, à son tour, le fracas de cette différentiation. En fait, le même regard qui saisit le tableau comme une unité est celle qui divise et segmente la réalité en nature et artifice, et qui sépare le temps numérique du monde qui l’aurait précédé.

Big Data met en évidence le caractère artificiel et en même temps naturel de cette division. Elle le fait avec sa méthode de recherche et expérimentation chromatique, qui informe l’improvisation et inspire l’exécution calculée ; et elle le fait aussi à travers la dualité apparente ou phénoménique des taches et des pixels. La pixélisation n’est pas vraiment une opération postérieure à la production de taches dans la mesure où chaque tache contient, de forme atomique, de l’information qualitative sur l’ensemble. La pixélisation ne représente donc une dualité mais plutôt une duplication dans l’espace. Également, reconnaître une continuité temporelle et des paradigmes d’observation et transformation de la réalité est une réussite par rapport à la vision fragmentaire des âges et périodes.

L’information peut donner lieu à l’illumination dans un sens presque mystique, c’est-à-dire, la bifurcation des chaînes de perception par laquelle la vision intellective est élargie par une vision spirituelle. Néanmoins, la conciliation des opposés arrive sans prétention ni secret. Dans l’œuvre d’Alex Pallí et très particulièrement dans la série Big Data, elle advient hors du besoin figuratif et des référents hermétiques qui caractérisent les courants symbolistes. Cela est possible grâce à la construction efficace d’un univers neuf, plein de fraîcheur et de possibilités de reconnaissance et révélation. Big Data est une série littéralement numérique dans le sens où elle obéit à des algorithmes qui ne sont pas exclusivement de l’ordre de la mathématisation mais aussi d’ordre algébrique. Ici il n’est pas question de jugement de valeur. Big Data fait partie d’un monde post-moral.

Francesc Oui, PhD.